El projecte Activat ha suposat un estímul a la superació de la dicotomia comunitària/hospitalària cap a una evolució real del sistema de salut mental català a un sistema basat en la Recuperació. L’avaluació del projecte, dut a terme a través d’un disseny experimental amb grup control sense intervenció, va ser objecte de gran debat entre les entitats participants. A més del disseny, un altre aspecte polèmic va ser la consideració del circuit com un sol bloc d’intervenció (entès com una política pública) en contrast amb la possibilitat d’avaluar cada intervenció per separat (des d’una òptica més psicosocial), que va ser descartada. Aquestes dues decisions (disseny experimental amb grup control inactiu i consideració de totes les intervencions com un sol bloc) es van acompanyar de la circumstància de que l’avaluació experimental es duia a terme al mateix temps que la pròpia infraestructura del projecte s’implementava. És a dir, la necessitat d’incorporar participants als processos d’aleatorització es donaven a la vegada que els/les tècnics/ques de l’espai situa’t començaven la seva activitat en els territoris, s’oferien per primer cop programes psicoeducatius oberts al públic, els GAMs començaven a caminar, etc.
Des de la federació Veus sempre vam defensar que dins del disseny experimental, ja que s’havia de donar, el braç control fos una llista d’espera que, un cop avaluat l’impacte en el grup intervenció, s’incorporés al circuit. Això no només hagués estat més ètic, sinó que hagués permès saber si l’impacte era el mateix en un grup control que hagués estat exposat a la intervenció en una fase d’implementació més avançada de l’estructura del circuit.
L’avaluació del projecte ens ha donat moltes lliçons i ens ha mostrat el camí per millorar el circuit, flexibilitzant-ho, escurçant algunes intervencions potser massa complexes i, en general, facilitant la participació de les persones en funció de les seves necessitats. Des del punt de vista de la primera persona, la principal lliçó creiem que ha de ser que la participació de les persones amb experiència de diversitat psicosocial no s’ha de limitar a les activitats sinó que s’ha de fomentar la participació a nivell tècnic i de gestió. La priorització per exemple de la validesa interna versus l’externa que s’ha donat en l’avaluació d’aquest projecte, s’ha donat probablement a causa de la correlació de forces encara inclinada cap a la priorització de la visió experta externa enfront de la importància de la visió de les pròpies persones implicades.