La contenció mecànica és una pràctica coercitiva estesa en els entorns assistencials de l’Estat espanyol. Malgrat que no hi ha informació transparent ni existeixen registres comuns sobre la seva implementació, sí que hi ha consens sobre la seva integració com a pràctica habitual en els contextos d’atenció a la salut mental. Tot i que la narrativa dominant dels i les professionals naturalitza i justifica el seu ús com a “inevitable”, els organismes internacionals de drets humans alerten que, independentment de la seva durada, constitueix un tracte cruel, inhumà i degradant que pot arribar a la franja de tortura. L’Estat espanyol, havent ratificat la Convenció sobre Drets de Persones amb Discapacitat, i en virtut de l’article 93 de la seva Constitució, està obligat a eliminar i prohibir aquesta pràctica. Conèixer experiències de recursos que brinden cures de salut mental lliures de contenció mecànica pot servir de guia, constituint una referència replicable en el nostre territori per caminar cap a una atenció respectuosa.
Tenir cura sense lligar. Experiències internacionals d’atenció a la salut mental lliures de contenció mecànica.
